L’evolució del paisatge en les hortes valencianes i les estratègies productives subjacents (segles xvi-xix)

El paisatge de les hortes evolucionà força durant l’Antic Règim. De bon començament, la superfície regada augmentà considerablement resultes d’ampliar vells sistemes hidràulics medievals –donant com resultat més compactes– i crear-se’n nous. canvi remarcable fou, però, intensificació agrícola aconseguida amb difusió conreus ja coneguts en època medieval (entre els quals sobresurten morera l’arròs) o arribats d’Amèrica, dacsa fesols. Es configurà així un nou vol sòl, que combinava arbrat moreres fruiters espars alineats llindes dels camps diverses sembradures, entre cereals –blat, arròs– sempre mantingueren paper hegemònic no seria assenyat interpretar símptoma d’endarreriment. La consolidació d’unes rotacions diversificades molt productives per cal relacionar-la amb: a) novetats mecanismes operatius fets servir prorratejar cabal d’altres canvis experimentaren entitats agrupaven als regants; b) estratègies reproductives aplicades petites explotacions camperoles. Aquestes unitats familiars cada vegada estigueren orientades cap a diversificació, aconseguides gràcies poder regar regularitat. Ambdós components –rotacions intensives diversificació productiva– atenuaren l’impacte riscs naturals efectes negatius l’especulació comercial subdivisions hereditàries. Propiciaren supervivència d’explotacions agrícoles cop menudes comercialització collites l’arrendament terres acompliren rellevant.